Genètica de 4t d'ESO: teoria i problemes

🤓Estàs estudiant genètica? 😱Et costa entendre alguna de les lleis de Mendel? Tens la solució a un click👇

Genètica 4t ESO. Les lleis de Mendel i herència lligada al sexe. Explicació fàcil👍

En 6 vídeos aprendràs tot el que et cal saber sobre genètica:

     1) Conceptes bàsics abans de fer els encreuaments

     2) 1a llei de Mendel + herència intermedia i codominància

     3) 2a llei de Mendel + retrocreuament

     4) Tercera llei de Mendel (tauler de Punnet) + gens lligats

     5) Herència lligada al sexe: conceptes i problemes

     6) Resolució de pedigrees

Recull de problemes de genètica resolts

Aquí us deixo el recull de problemes de genètica que alguns em vau demanar si penjaria en algun lloc públic. 
Hi ha problemes de les 3 Lleis de Mendel (també algun de lligament i recombinació), d'herència lligada al sexe i uns quants pedigrís. 
Jo l'he fet servir tant per 4rt d'ESO com per 2n de Batx. 

Recull de problemes de genètica resolts

Read more publications at Calaméo

Espero que us ajudi.

Desenvolupament embrionari: del zigot al blastocist (timelapse)

Espectacular timelapse que resumeix, en un minut, els 5 primers dies del desenvolupament embrionari realitzat amb un embrioscopi. Aquest instrument permet seguir el desenvolupament embrionari després d'una fecundació "in vitro". 
El vídeo ha sigut obtingut en el Dansk Fertilitetsklinik en Copenhague, Dinamarca. (Vía NPR Global Health).

Al començament veureu la fusió dels dos pronuclis (els nuclis dels dos gàmetes, l'òvul i l'espermatozoide). A continuació tenen lloc vàries rondes de divisió cel·lular o mitosi en les que les cèl·lules que apareixen (blastòmers), són idèntiques entre elles i ocupen el mateix volum que el zigot inicial. Observareu després la formació del blastocist que comença a desenvolupar-se uns 4 dies després de la fecundació. En aquesta fase és quan es dóna la primera diferenciació cel·lular en el desenvolupament embrionari. Els blastòmers de la capa més externa es comprimeixen i esdevenen el trofoblast que seran les cèl·lules que donaran nutrients a l'embrió i es transformaran en la placenta. Al mateix temps es forma també la cavitat del blastocist (blastocel). Mentre es forma aquest, la resta de cèl·lules s'agrupen en un dels extrems del blastocist per donar lloc a la massa cel·lular interna o embrioblast. 

Aquestes cèl·lules de la massa cel·lular interna són les famoses cèl·lules mare embrionàries totipotents (que poden diferenciar-se en qualsevol cèl·lula del futur l'individu).

)

Desextinció: de la ficció a la realitat

Vídeo del TED sobre el procés de desextinció d'espècies. 
  - Es possible tornar a la vida una espècie extingida amb la tecnologia actual?
  - S'ha fet ja amb alguna espècie?
  - On està el límit? Podrem tornar la vida a qualsevol espècie?
  - Tornarem a veure mamuts o...neandertals??
  - Encara que es pugui...S'hauria de fer?

Pràctica de laboratori: extracció de DNA o... sobre com motivar els alumnes.

Quants cops heu preparat una pràctica de laboratori amb molta cura, invertint-hi temps, pensant-la fins al mínim detall i després, un cop realitzada, us ha quedat un regust agredolç? A mi, sense anar més lluny, m’ha succeït més d’un cop. És una sensació que odio, sempre he tingut clar que s'han de fer moltes pràctiques. La ciència no s’aprèn només a l’aula!

Els problemes que més s’han repetit al llarg dels anys quan he anat al laboratori són dos:  
- El primer és que algunes pràctiques que a mi em semblen molt interessants, no acaben de motivar als alumnes.

- El segon, és que molt sovint les pràctiques no resulten (siguem sincers) en un veritable aprenentatge significatiu.

Com intento superar aquests problemes?

Per superar el primer problema, el de la motivació, sempre em recordo a mi mateix que: perquè les pràctiques siguin engrescadores pels alumnes, hem de fer que els resultin properes d’alguna manera. Hem de crear algun tipus de vincle entre ells i la pràctica a realitzar. A més, hem de crear expectació per la pràctica, hem de vendre el producte. En els cas de la pràctica que us explicaré després (Extracció de DNA propi), "es ven" sola...  

-Extrauran i observaran els seu propi material genètic! Les instruccions que, si bé parcialment, els fan ser com són...
Si no aconseguim que aquells “fils blancs que semblen un moc” que obtindran al final de la pràctica, signifiquin alguna cosa per ells...

En el segon problema, el de la falta d’aprenentatge significatiu, molt sovint els professors en som els clars culpables... Quants cops els heu fet seguir als alumnes un protocol de laboratori que no entenen, com si fossin autòmats? Sé que algun cop no queda més remei però la meva màxima és: 
“Els alumnes mai han de realitzar una pràctica sense saber exactament el que estan fent en tot moment”
Personalment dono poca importància al resultat final d'una pràctica, però no suporto que un alumne faci una pràctica, encara que li surti bé, si no sap exactament el que està fent en tot moment. 
Per evitar aquests problemes, m’he acostumat a vàries coses: 
- Discutir la pràctica abans de fer-la, presentar-la amb una o vàries classes d’antelació (crear expectatives).
- També intento evitar (encara que sovint ho he de fer) donar-los el protocol de pràctiques just en entrar al laboratori, no té sentit, no sabran el que fan. 
- Quan arriba el dia de la pràctica també trobo interessant que no es trobin tot el material preparat, han d’aprendre a moure’s pel laboratori i, sobretot, han de saber què els fa falta per fer la pràctica. Que siguin ells el que et demanin el material!

Una de les pràctiques que m’ha permès veure l’eficàcia d’aquestes idees és l’extracció de DNA propi. A mi sempre m’ha semblat interessant però, com que no és visualment espectacular com altres pràctiques que faig, solia avorrir a molts alumnes. No és una pràctica espectacular, però la podeu convertir en significativa.

Un cop acabada la digressió (perdoneu), us explico com i perquè una pràctica que el curs passat va ser un fracàs, aquest any m’ha funcionat.

  - El curs anterior la vaig fer com una pràctica típica, com les que a mi em feien fer al meu institut (i que també m’avorrien): simplement, vam anar al laboratori i allà van seguir el protocol que jo els havia preparat i que no havien vist prèviament. Resultat? Doncs bé; la majoria van extreure correctament el seu DNA. 
Fins aquí, perfecte. Però quan acabaven molts em preguntaven avorrits “I ara què?” o “Sebas, aquests fils blancs són el que hem de veure?”. No sé vosaltres però aquestes preguntes em fan pensar que una pràctica ha fracassat. Per acabar-ho de rematar, un dels millors alumnes de la classe em pregunta: “Sebas, perquè posem sabó a les nostres cèl·lules per veure el DNA?” 
Doble fracàs. La pràctica no ha servit de res. Molt bé, han vist DNA, i què? Què han après?

- Però sóc tossut i aquest any he tornat a fer exactament la mateixa pràctica però canviant d’estratègia: 
Primer vam fer un “pre-lab” (a més de tossut sóc una mica pedant) on els vaig dir que la següent setmana aniríem al laboratori. També els vaig dir que el dia de la pràctica jo no faria res, haurien de ser totalment autònoms i demostrar-me de què eren capaços. “Ni tan sols penso posar-me la bata”, els vaig dir.  
En aquesta sessió prèvia ells mateixos haurien d’escriure (per parelles) el seu protocol de laboratori i anotar també el material que els caldria per fer-la. Per això vaig crear la fitxa que us penjo on hi ha uns quants links amb vídeos tutorials per fer l’experiment (així podrien apuntar-se els materials i mètodes). A més a la fitxa hi havia també una sèrie de preguntes que haurien de buscar per la xarxa encaminades a què esbrinessin perquè servien cada un dels productes implicats en la realització de la pràctica. 

Extracció de DNA

Publish at Calameo or read more publications.

Els vaig dir que l’activitat tindria dos aspectes avaluables: en acabar la pràctica m’entregarien la fitxa de feina prèvia i, a més, durant la sessió jo puntuaria si eren o no capaços de fer la pràctica de manera autònoma.

Què va succeir el dia D? Reconec que pensava que només s’haurien preparat la pràctica els de sempre.. Doncs no, tots havien fet la feina (val, potser un o dos no...). I sobretot estaven molt motivats per demostrar-me que eren capaços de fer les coses sols (al cap i a la fi són adolescents...). Fins i tot es barallaven perquè el DNA extret fos el seu propi.

“I els resultats, què?” - Direu. També en contra de les meves expectatives, dels 8 grups de treball que vaig tenir, 7 van observar perfectament el DNA. El grup que va fallar havia agafat alcohol etílic enlloc d’alcohol isopropílic. Cap problema, s’aprèn equivocant-se i jo vaig aprendre una cosa nova: durant la pràctica havia vist que agafaven aquest alcohol i no els vaig corregir perquè pensava que la influència en el resultat seria mínima. Vam convertir l’error en un descobriment. 

Però això no és l’important. El que més em va agradar va ser les preguntes que em feien. Aquest any no preguntaven: “I ara Què?” o “I això perquè serveix”?... Sinó coses com: “I amb això podríem fer un clon de L’Anna?” o “aquests fils blancs tenen les instruccions per construir-me?” “Sebas, avui hem semblat científics, eh?”. Primer objectiu assolit, s’havien motivat. 

Ara bé, van aprendre alguna cosa? Doncs no sé que deuen recordar ara, uns mesos després. En aquells moments em va encantar sentir com mentre feien la pràctica discutien: “que no toonta, amb el sabó el que fem es trencar la membrana de les cèl·lules!” o "i el nucli què, com es trenca"?...

Crec que alguna cosa els deu haver quedat, encara que sigui el record d’una bona estona al laboratori i la sensació, potser més inconscient, de què ells sols també poden fer ciència.

I jo...me’n vaig anar més content a  casa.

Més animals estranys!

1) El gripau marí de Surinam: no només sembla que l'hagi aixafat un cotxe sinó que, a més, té les seves cries de manera ben peculiar...

2) El manaquí de cap vermell amb la seva peculiar dansa de festeig...

Dieta i càncer: angiogènesi

Molt bona xerrada de TED talks (una més)!

És possible lluitar contra el càncer limitant el reg sanguini dels tumors. Han començat a utilitzar-se fàrmacs en aquest sentit. 
Podria ser també que alguns aliments ajudin a reduir el risc de desenvolupar d'alguns tumors? 
Val la pena seguir investigant, és un tema prou complex com per treure conclusions precipitades.
Ara bé, no us deixeu enganyar per les afirmacions pseudo-científiques d'alguns irresponsables que juguen amb les il·lusions de la gent:
http://esmateria.com/2014/01/29/por-que-la-dieta-no-cura-el-cancer/
És un tema delicat!

Realment funciona l'homeopatia?

La ciència ha estat en guerra durant molts anys amb l'homeopatia. 

Aquesta disciplina va nàixer fa uns 200 anys en un context molt concret, avui en dia seria impensable la seva formulació. Si voleu entendre el seu origen us recomano el següent article:

http://culturacientifica.com/2013/12/13/la-ciencia-romantica-y-el-ministerio-de-sanidad-espanol/

La immensa majoria de científics i metges actuals opinen que, per acceptar que els medicaments homeopàtics funcionen hem de llençar a la brossa gairebé tots els coneixements que la física i la química han assolit en els darrers 150 anys. Subratllo els termes "medicaments homeopàtics" perquè els homeòpates, a més dels preparats homeopàtics, recepten altres compostos, alguns d'ells naturals, d'eficàcia provada.  

El debat és candent i darrerament ha tornat a sonar amb força degut al projecte de llei ministerial per regular la venta de productes homeopàtics.

-   Perquè hi ha gent que la defensa si l'evidència científica en contra és abundant? Són només interessos comercials? Hi ha evidència al seu favor? És només efecte placebo?

- Perquè l'estat Espanyol deixa vendre els medicaments homeopàtics a les farmàcies sense obligar als seus fabricants a demostrar-ne l'eficàcia com en el cas dels medicaments clàssics?

Abans d'opinar informeu-vos!

En el seu dia aquest documental em va ser molt útil:

Més xifres i dades sorprenents sobre els àtoms

Aquí us deixo l'enllaç a aquesta notícia per als que volgueu més informació sobre la mida i l'estructura dels àtoms.

http://www.xatakaciencia.com/fisica/mas-cifras-y-analogias-sorprendentes-sobre-los-atomos

Animal fotosintètic?

Des de ben petits se’ns ha repetit a l'escola que una de les diferències fonamentals i insalvables entre els animals i els vegetals és que els primers no poden fer la fotosíntesi, són heteròtrofs. Doncs bé, sembla que aquesta barrera, si bé seguirà sent clau en la separació dels dos regnes, no és tan clara com podia semblar.

Només cal que vegeu el vídeo que us presento a sota. En ell podreu veure a Elysia chlorotica un gasteròpode que presenta cloroplasts a les seves cèl•lules epitelials. Aquests cloroplasts li permeten fer la fotosíntesi i per tant obtenir glúcids gràcies a l’energia del Sol com ho faria qualsevol planta!

Com és això possible? Vegeu el vídeo per entendre el mecanisme d’endosimbiosi amb l’alga Vaucheria litorea que li ho permet.

Aquest mecanisme, a més de representar un cas molt curiós de simbiosi, és interessant des del punt de vista genètic ja que representa una transferència horitzontal de gens (TGH). La TGH és defineix com la transmissió de gens des d’una cèl•lula cap a una altra que no és descendent seva i representa una alternativa a la transmissió habitual entre progenitors i descendents.