La tensió superficial: gotes com mai les heu vist!

Estem molt acostumats a veure gotes d'aigua, no ens criden massa l'atenció, però el seu comportament es prou sorprenent si les mirem des de la perspectiva d'éssers vius de petita mida o a càmara lenta...

Mireu com li costa beure a una simple formiga...






Gotes a càmara lenta:




Perquè succeeix això? 

Aquest comportament "extrany" té lloc a causa de l'elevada tensió ssuperficial de l'aigua.

Expliquem-ho:

Observeu els dos pols de la molècula d'aigua

Cada molècula d'aigua és com un minúscul imant molecular. La molècula d'aigua no té cap càrrega neta però, a causa de la gran capacitat d'atracció dels electrons que presenta l'oxigen, (electronegativitat) cada molècula d'aigua forma un dipol.  És a dir, cada molècula presenta dues zones diferenciades, una zona  al voltant de l'oxigen amb certa càrrega negativa (perquè els electrons de tota la molècula hi circulen la major part del temps), i una zona amb certa càrrega positiva al voltant dels hidrògens que queden "desprovistos" d'electrons.

Gràcies a aquests "pols", les molècules d'aigua s'uneixen entre elles amb molta més força que en la majoria de líquids i les gotes d'aigua tenen, en la seva superfície, una pel·lícula (capa) molt flexible i difícil de trencar. Aquesta capa és la que provoca els efectes que podeu observar en els vídeos.

Recordem a Richard Feynman!

Avui fa 23 anys que va morir un dels físics més importants de la història: Richard Feynman.

La seva obra és plena d'aportacions importantíssimes per a la física moderna. Avui he topat amb una frase que va dir en una de les seves classes i que resumeix en poques paraules el pensament científic modern:

                                                                            

     
  "No importa lo bonica que sigui la teva suposició, no importa lo intel·ligent que fos la persona que va fer la suposició o quin era el seu nom. Si no concorda amb els experiments... es errònia."

No ho oblidem!

Com afecta la radiació al nostre organisme?

Quines conseqüències té per al nostre organisme la desintegració de nuclis radiactius?

Poden les nostres cèl·lules reparar els danys?

Quins són els organs més afectats?

Perquè serveixen les pastilles de yode?

Respostes a aquestes i altres preguntes aquí:

http://www.rtve.es/noticias/20110318/asi-afecta-radiacion-liberada-cuerpo-humano/417910.shtml

Quanta radiació fa falta per a estar en risc?

Aquests dies es parla molt sobre la radiació alliberada per la central de Fukushima.
En aquest link trobareu informació sobre el que és la radiació ionitzant (nociva per éssers vius) i un gràfic molt explicatiu.

Gràfic:
http://amazings.es/2011/03/18/grafica-del-nivel-de-peligrosidad-de-las-radiaciones/

L'accident nuclear de Japó: com funcionen les centrals?

Avui migdia he penjat una entrada sobre la crisi de Japó, he exposat com en alguns mitjans s'havia exagerat la situació, be doncs... la situació ha canviat. És de savis rectificar...

El nivell d'alarma és de 6 sobre un màxim de 7 (situació només assolida dos cops anteriorment en la història). La crisi és així més greu del que es pensava al principi. La radiació (si bé en nivells encara baixos) ja comença a rribar a Tòquio. 

L'article que us proposo no està actualitzat pel que fa a els ultims esdeveniments però no deixa de ser útil per entendre algunes cosetes sobre les centrals nuclears.

Guia per opinar sobre la crisi del Japó

Podem parlar d'intel·ligència en les plantes?

Interessants reflexions al voltant de quins són els límits del que anomenem intel·ligència. Si per intel·ligència entenem recepció d'estimuls i elaboració de respostes adaptatives,  potser haurem d'acceptar que les plantes en posseeixen...

http://www.rtve.es/rss/videos/television/TE_SREDES.xml