Les matemàtiques ocultes en la natura!

Nombres, nombres i més nombres!

Entendre les matemàtiques és essencial per entendre el món que ens envolta. La natura segueix normes matemàtiques i pot ser descrita amb elles. 

Podeu trobar algunes d'aquestes normes en els llocs més insospitats!

Si no us ho creieu atenció a aquest espectacular video de Cristóbal Vila!

Nature by Numbers / Alternative Soundtrack from Cristóbal Vila on Vimeo.

Pd: amb dedicatòria a en Jordi Canals (segur que t'agrada!)

Neutrins, velocitat de la llum i relativitat: algunes preguntes amb resposta ( i II)

Continuo intentant contestar algunes de les preguntes que han sorgit al voltant del famós experiment dels neutrins que van superar (o no) la velocitat de la llum. Si et vas perdre la primera entrega, en ella vaig contestar les preguntes més bàsiques que em vau plantejar sobre el tema.

5) Com ha rebut la comunitat científica els resultats?

    - Amb sorpresa i... dubtes (o millor dit escepticisme). Els primers sorpresos pels resultats han sigut els propis descobridors que els han revisat tant com han pogut abans de publicar-los. Ells afirmen que no hi troben cap error i han demanat (reptat) a altres científics a que ho intentin.

La majoria de científics és de la opinió que, efectivament, ha d'haver-hi algun error en el plantejament de l'experiment que hagi provocat aquests resultats tan sorprenents. Pensen així perquè la relativitat ha sigut avalada per milers d'experiments, és una de les teories més sòlides experimentalment de la història de la ciència i costa de creure que es pugui contradir un dels seus principis més bàsics tan fàcilment.

Però...

6) Si els resultats són certs, si no hi ha cap error en l'experiment, realment s'ha de llençar la relativitat a les escombraries?

     - No necessariament. Ja he comentat que la majoria de científics pensen que els resultats són fruit d'algun error en el disseny de l'experiment. S'han proposat ja alguns d'aquests possibles errors i alguns científics fins i tot pensen que, enlloc de rebutjar la relativitat, aquest experiment serviria per recolzar-la encara més! (feu click si voleu saber-ne més).
Però fins i tot en el cas que els resultats fossin del tot certs, la relativitat potser no en sortiria tan mal parada. Hi ha varis mecanismes, una mica recargolats, amb els què algunes partícules podrien superar el límit de la velocitat de la llum sense fer tremolar la teoria de la relativitat. De fet ja fa molts anys que els científics havien predit que existeixen un conjunt de partícules superlumíniques (és a dir capaces de viatjar més ràpid que la llum). El que passa és mai han sigut detectades experimentalment. Aquestes partícules són els taquions, partícules que poden viatjar més ràpid que la llum perquè no tenen massa (per ser precisos diré que tenen massa imaginària però aquest és un concepte que no puc explicar sense recórrer a unes quantes fórmules matemàtiques). 

Resumint, no ens precipitem, la relativitat (almenys encara) no està morta...

Uuuuf! Espero que hagi sigut útil.

Si hi ha més temes que considereu interessants estic a la vostra disposició

Neutrins, velocitat de la llum i relativitat: algunes preguntes amb resposta (I)

Segons aquesta famosa equació res pot viatjar més ràpid que la llum

Aquesta entrada va per tots els que m'heu demanat informació sobre el tema a classe.

Des de els meus limitats coneixements de física intentaré resoldre algunes de les qüestions que m'heu plantejat al voltant de l'experiment realitzat pels científics del detector Opera.

1) Perquè ha aixecat tanta polseguera mediàtica l'experiment?

    - Els resultats de l'experiment semblen contradir un dels principis bàsics de la relativitat especial d'Einstein: segons aquesta teoria cap partícula amb massa positiva pot viatjar més ràpid que la llum.

2) En què consisteix exactament l'experiment?

    - En l'experiment s'ha mesurat amb rellotges atòmics (de precisió extraordinària) el temps amb que una sèrie de neutrins recorrien 730 Km. Els neutrins van ser "disparats" des de Ginebra i va ser recollits a un detector Italià al massís de Gran Sasso. 

3) Com han arribat els neutrins des de Ginebra a Itàlia? Hi ha un tunel de 730Km entre els dos punts?

     - Els neutrins no van viatjar per cap túnel. Van atravessar els 730Km de roca massissa que separen la "sortida" de "l'arribada" de la seva "cursa". Com és lògic, no hi ha cap túnel de 730Km entre Ginebra i Itàlia. 

Això és possible perquè els neutrins gairebé no interaccionen amb la matèria ordinària, poden atravessar-la sense immutar-se ni veure reduïda la seva velocitat (de fet una infinitat de neutrins us estan atravessant ara mateix i no us n'adoneu).

4) Quins resultats es van obtenir? 

Einstein explotant el tòpic de científic boig.

    - Els rellotges atòmics van indicar que els neutrins van arribar una mica abans del que ho hauria fet un raig de llum. Per a ser més exactes 60 nanosegons abans (fixeu-vos en la precisió de la mesura, un nanosegon és mil mil·lions de vegades més curt que un segon!). Els resultats són molt sorprenents, tant que els propis autors els van revisar durant mesos en busca d'errors abans de publicar-los. Ara molt físics de tot el món revisen el disseny de l'experiment per veure si els resultats són o no fiables.

Aviat realitzaré la segona part de l'entrada, si voleu feu-me més preguntes... intentaré contestar-les.

 

Recordem a Richard Feynman!

Avui fa 23 anys que va morir un dels físics més importants de la història: Richard Feynman.

La seva obra és plena d'aportacions importantíssimes per a la física moderna. Avui he topat amb una frase que va dir en una de les seves classes i que resumeix en poques paraules el pensament científic modern:

                                                                            

     
  "No importa lo bonica que sigui la teva suposició, no importa lo intel·ligent que fos la persona que va fer la suposició o quin era el seu nom. Si no concorda amb els experiments... es errònia."

No ho oblidem!

Llum sobre les ombres de l'actual sistema econòmic: la història de les coses

Reflexions:
- D'on venen els productes que comprem?
- Qui els paga en realitat?
- Perquè els volem?
- Quant de temps li queda al model de consum actual?
- ...